Si bé la travessa no ofereix dificultats especials (excepte l’ascensió opcional al pic de Tristaina), transitem per terreny d’alta muntanya amb trams empinats, tarteres o inclòs neu, fent llargues etapes i desnivells importants que ens demanen estar habituats a caminar per l’alta muntanya Pirenaica. Si dubteu, deixeu-vos portar per un guia de muntanya.

En cas necessari si no pugem els cims, podem escurçar algunes etapes. Fins els primers dies de juliol o inclòs fins a final de mes, pot ser necessari portar i utilitzar els grampons i el piolet en algun tram.

Tot i que el recorregut està marcat amb pintura és recomanable la utilització del GPS, imprescindible si trobem boira.

Quan seguim trams de GRs les marques són de color blanc i vermell. Quan ens desviem d’aquests senders, les marques són de color groc.

A la zona de Andorra hi ha cobertura telefònica en la pràctica totalitat del recorregut, però heu de pensar en donar d’alta abans el servei roaming de la zona 2. Tingueu en compte que el cost de les dades i trucades a Andorra pot ser molt alt. A Catalunya i França no trobareu cobertura de mòbils excepte en algun punt.

En cas de accident si no hi ha cobertura de cap companyia telefònica no podem trucar al 112.

Els refugis no són hotels i alguns tenen molt desnivell per abastir-los, per la qual cosa és molt complicat i costós portar els aliments i begudes fins a dalt. També hem de ser curosos amb el consum de l’aigua a les dutxes i les escombraries.

La llum en general és de generació solar i per això estan molt limitats a l’hora de poder donar servei per carregar els telèfons o piles del GPS. En general als refugis només tenen telèfon pel seu servei i avisar als serveis d’emergències.

Cada refugi té una hora concreta per donar els sopars i els esmorzars i no es serviran fóra d’aquest horari. És aconsellable arribar als refugis cap a les 5 de la tarda per tenir tot preparat abans de les 19’00 hores quan la majoria de refugis donen el sopar.

Si voleu pícnics, sou vegetarians o teniu alguna al·lèrgia ho heu de fer constar a la reserva i recordar-lo només arribar al refugi, en cas contrari no us ho podran preparar. Si teniu una al·lèrgia que us pugui afectar greument la vostra salut, és millor que us porteu els vostres aliments.

Porteu diners en efectiu per pagar les estades als refugis, ja que en general no accepten el pagament amb targeta.

Els gossos han d’anar lligats per no espantar la fauna salvatge. Els gossos no poden accedir dins dels refugis, però normalment el guarda us indicarà algun lloc a cobert a l’exterior. Teniu en compte que no han de molestar a la resta de muntanyencs ni bordar per la nit i que si hi ha més d’un animal, pot ser complicada la convivència.

Quan fem la motxilla no ens hem d’oblidar de res, però tampoc hem de portar res més del necessari, ja que per gaudir de la travessa és millor no portar gaire pes. Tot el que portem ens hauria d’entrar en una motxilla de 30 litres. Si anem acompanyats podem tenir material en comú com el mapa i el gps (o telèfon), una mínima farmaciola, la crema solar, la pasta de dents, el gel i el xampú (sempre en pots petits o bossetes).

No carregueu un sac de dormir, ja que és suficient amb un sac llençol. Als refugis hi han mantes o edredons i també xancles. Són imprescindibles: Botes o sabates de muntanya, samarreta tècnica, pantalons o malles, buf, mitjons, barret de “llana”, gorra pel sol, “forro polar”, impermeable, guants, ulleres de sol, frontal, cantimplora, tovallola lleugera i raspall de dents.

Polaines, grampons i piolet o bastons segons la quantitat de neu que quedi a l’estiu. I per quan arribem al refugi una muda per canviar-nos la roba suada o mullada. Hem d’assegurar-nos que aquesta muda arribi seca, ja sigui perquè portem una funda per la motxilla o la portem dins una bossa. Segons les previsions de temperatura, potser hauríem de portar alguna cosa més d’abric.