Genciana alpina (Gentiana alpina)

genciana_alpina_gentiana_alpina

És un dels símbols de l’alta muntanya. Una minúscula planta de petites fulles agrupades en una rosseta basal, d’on surten unes flors espectaculars. La genciana acaule és pràcticament igual però amb una tija més

Lliri dels Pirineus (iris siphioides)

lliri_dels_pirineus_iris_siphioides

Varietats d’aquesta flor espectacular són utilitzades en jardineria i també per extreure la seva essència en perfumeria i per fer licors. Floreix a ple estiu i no és rar trobar-la encara en flor a primers de setembre.

Tora blava (Aconitum napellus)

tora_blava_aconitum_napellus

És una de les plantes més tòxiques que es coneixen, mortal fins i tot en molt petites dosis. Tot i així en forma de cataplasma s’havia utilitzat com a calmant del dolor contra la gota o el reumatisme. La pol·linització es duta exclusivament pels borinots, insectes que tenen prou força per separar les peces de la corol·la.

Pensament alpí (Viola diversifolia)

viola_violeta_pensament_alpi_viola_diversifolia

Quan caminem per una tartera ens pot sorprendre una nota de color. Una petita gespa de color verd grisenc, en les que ressalten les flors de color violeta pàl·lid. Les plantes són oloroses i emparentades amb els pensaments i no les violes, ja que tenen els 2 pètals laterals dirigits cap amunt.

Safrà bord (crocus nudiflorus)

Safrà-bord-crocus-nudiflorus_azafran_silvestre

Aquesta és una espècie molt abundant i parenta del Safrà, però sense valor culinari. Hi ha dos espècies que són molt semblants, però que no es poden confondre per la època de la floració. Aquesta floreix a la tardor i en canvi el safrà de muntanya (Crocus vernus) floreix a la primavera.

Dent de ca (Erythronium dens-canis)

dent_de_ca_erythronium_dens_canis_diente_de_perro

Així anomenada per la forma del seu bulb i també molt característica per les fulles tacades de marques brunenques i blanques i les flors purpúries capbaixes amb el pètals girats enrere. És una de les primeres flors en fondre’s la neu.

Neret (Rhododendron ferrugineum)

neret_rododendro_rododendron_ferrugineum

A principis d’estiu formen una gegantina catifa que vesteix tota la muntanya i ofereix un paisatge esplendorós. En elogi a la seva vistositat, als Alps es coneixen com “Rosa de los Alpes”. Els arbustos s’aixequen 3 o 4 pams de terra, i malgrat el que pot semblar són molt sensibles al fred, per la qual cosa, la seva alçada la determina el gruix de neu, ja que sota la neu la temperatura es manté constant.

Pulsatilla pirinenca (Pulsatilla vernalis)

pulsatilla-pirinenca-pulsatilla-vernalis_flor_del_viento

Buscarem aquestes flors en sols pobres i prims de les carenes, cims i llocs ventats. Les flors blanques per dins però amb tons liles per fora, són grosses i creixen arran de terra. Tota ella, flors incloses és peluda, però no per defensar-se del fred, si no de la dessecació provocada pel vent.

Matafoc de muntanya (Sempervivum montanum)

Són plantes molt sofertes que poden viure en condicions ben magres en escletxes on hi ha poca terra. Formen unes rosetes de fulles carnoses. Després de molts anys d’acumular nutrients, cada roseta dóna lloc a una tija gruixuda amb un ramell de flors. Aquest esforç tan gran representa la mort d’aquesta roseta. Molt semblant és el matafoc teranyinòs, però aquest sobre les rosetes té un entreteixit de pels, d’aquí el seu nom.

Genciana de burser (Gentiana burseri)

És la planta endèmica més espectacular als pirineus. Té una arrel engruixida i molt amarga, ha estat considerada com un tònic estomacal i aperitiu. Viu en ambients humits i granítics. No s’ha de confondre amb la genciana groga que viu en terrenys calcaris i que les flors surten amb mànec i són d’un color més fosc.

Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus)

Té una arrel molt tòxica que produeix vòmits en el bestiar que el menja. La floració és molt primerenca i després a l’estiu desapareix. Les flors singulars, solitàries al capdamunt de la tija i dirigides cap a baix tenen els pètals de color més o menys intens segons les espècies.

Àrnica (Arnica montana)

Aquesta flor que no ha estat ben identificada pels no entesos i segurament, aquest és el motiu de la seva supervivència. És utilitzada per guarir cops i torçades amb la tintura que s’obté de la seva maceració amb alcohol. Tota la planta està coberta de petits pèls glandulosos i és aromàtica. La tija porta generalment un sol capítol terminal gros de 6 a 8 cm.

Seneci pirinenc (Senecio pyrenaicus)

Les plantes de color groc són difícils de destriar si només ens fixem amb les flors, i aquesta es confon sovint amb l’Àrnica. Pot arribar als 4 pams d’alçada, amb les fulles dentades i distribuïdes uniformement per tot la tija.

Bàlec (Genista purgans)

És una mata arrodonida amb les tiges de color verd grisenc i les flors petites i de color groc. El fruït és una tavella curta i de color negre quan madura. És una planta poc atractiva, però en canvi és un espectacle de color quan treu les flors. Si bé d’entrada sembla que té bona olor, aquesta és tan forta que es fa insuportable.

Ranuncle pirinenc (Ranuncle pyrenaeus)

Només que marxa la neu, floreix aquesta petita planta i en els prats com una catifa blanca, poden sortir-ne centenars. Es pot identificar d’altres espècies per les seves fulles estretes de forma lanceolada.

Grandalla (Narcissus poeticus)

Grandalla-Narcissus-poeticus-narciso_de_los_poetas

Amb unes corol·les força grans de 6 pètals oberts en forma d’estrella, que porten al bell mig una corona tubulosa no gaire sortint i elegantment ribetada de vermell. És de la família dels Narcís.