Del refugi del estany Fourcat a Mounicou pel estany de Izourt
Aquesta etapa, no té cap dificultat especial, a part de la distància, els desnivells i la orientació com a qualsevol excursió per alta muntanya als
Pirineus
6 hores 30’ Llargària 17,7 km. Desnivell +366 m -1717 m
És una etapa amb 2 ambients ben diferenciats. Del refugi del Étang Fourcat a 2445 m, comencem en un terreny molt alpí on una ziga-zaga ens ajudarà a baixar unes fortes pendents de forma bastant còmoda, això sí, vigilant de no relliscar. Passem l’atractiu
estany de Izourt 1652m. i més abaix entrem en uns camins en uns boscos esplendorosos, en els que seguirem un bon tram de canalitzacions d’aigua pràcticament planes i arribem a la
Gîte d’étape de Mounicou 1091 m.
La “Société hydroelectric des Pyrénées” va planejar un gran projecte hidroelèctric a la regió per interconectar les conques dels estanys de
Gnioure, Izourt i Soulcem. A l’estany d’Izourt
a 1650 m d’alçada, només aixecant una paret de 46 metres d’alçada poden acumular 7,5 milions de metres cúbics d’aigua.
Entre el 1937 i el 1940 es realitzen els treballs amb personal locals i alguns estrangers, sobre tot treballadors vinguts dels
Alps Italians, si bé també hi havia alguns catalans. Al 39 amb l’amenaça d’esclatar la guerra amb Alemanya, s’acceleren els treballs per poder augmentar la producció d’alumini necessari per la industria de l’automòbil i l’armament. Per situar-nos històricament, recordem també que
Barcelona va caure el 26 de gener del 30 a mans del dictador Franco i es ve provocar un èxode de més de 550.000 refugiats a
França. També Hitler el 15 de març va envair Txecoslovàquia.
Per pujar el material des de Pradière
a 1176 m es va construir un telefèric que encara segueix en funcionament. Durant el mes de març del 1939 una violenta tempesta de neu que va durar 3 dies, va obligar a aturar els treballs. El 24 de març a les 7,30 hores, el vent va enderrocar dos barracons en els que estaven els treballadors. En aquestes condicions de fred extrem, els que es van salvar van llançar-se a la recerca de les víctimes entre la neu i les runes. A la tarda va arribar ajuda des de la vall, però ben aviat per la nit, el mal temps els va obligar a aturar la recerca.
Durant els dos dies següents, van seguir rescatant algunes persones i ferits, però per complicar més la situació, una
allau va destruir el telefèric. Amb el telefèric espatllat, la tempesta que no s’atura i el risc d’allaus
, el dia 26 decideixen abandonar el lloc per evitar més tragèdies. Finalment el 28 aconsegueix pujar un equip d’esquiadors alpins que evacua la resta de treballadors morts.
Aquesta tragèdia va deixar 31 morts, 29 dels quals eren italians
i que van ser enterrats al cementiri local de Vicdessos. Les seves famílies estaven massa empobrides per poder repatriar els cossos al seu país.
Fins fa pocs anys encara es parlava que la tragèdia la va provocar una allau, però ja s’ha acceptat que va ser l’acumulació de neu i el vent.
Fotos facilitades per Antoine Specia Ass Ricordate Izourt
