glaceres_argentiere_chamonix

Un glaciar és una corrent de gel originada per l’acumulació i compactació de la neu fins a transformar-se en glaç, permeten aquest el seu desplaçament. La seva existència és possible quan la precipitació anual de neu supera la de la fusió de l’estiu. Amb l’augment de les temperatures i també una certa disminució de les precipitacions provoca que la línia d’equilibri glacial (ELA en anglès) pugi de cota, reduint-se la zona d’alimentació glacial de la capçalera o circ (gel cobert de neu) i reduint també la longitud, superfície i gruix de la zona d’ablació (gel). Aquest desequilibri es el que provoca el retrocés de les glaceres.
A la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’han identificat 65 glaceres ocupant una superfície de 796,9 km2. La glacera de la Noguera Pallaresa, amb 63 km de longitud i més de 600 m de gruix, fou la més extensa del vessant Sud dels Pirineus. A Àreu veiem un gruix de gel de 485 m.

glaceres_baiau_vallferrera_parc_natural_alt_pirineu

La major part de les morfologies i dipòsits de glaciars que podem identificar per on discorre la travessa daten del darrer màxim glacial anterior als 40.000 anys.
Posteriorment al darrer màxim glacial, s’identifiquen diverses fases glacials amb importants avenços i retrocessos de les glaceres fins als 18.000-20.000 anys quan s’inicia la deglaciació.
A les darreres fases glacials de la deglaciació, sí que en trobem notables dipòsits glacials als circs i a les valls altes (morrenes de circ, alguna morrena lateral i glaceres rocalloses). Aquests dipòsits entre els 2.000 i els 2600 m de cota i entre els 15.000 i 10.000 anys, alguns inclòs son posteriors i més recents.
* Fragment del mapa editat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i elaborat pel Josep Ventura

glaciar_gaube_gavarnie_henry_rusell

Fotografia del 1924 de Henry Russell, pont de neu a Gavarnie del fons Trutat

sotllo_pinet_picaestats_auzat

La darrera d’aquestes fases, la Petita Edat de Gel (segles XIV-XIX) va formar petites glaceres al massís de la Pica d’Estats a la zona de la foto (ara ja extingides).

etang_picot_soulcem_refuge_fourcat_gite_mounicou_marc

A les capçaleres s’hi troba un gran nombre de circs glacials amb importants sobre excavacions provocades per l’acumulació i el flux del gel. La depressió on se situen els estanys es formen per sobre-excavació glacial. L’erosió subglacial de la glacera que omplia el circ va permetre la formació dels estanys en retirar-se la glacera. També podem apreciar el perfil longitudinal esglaonat que provoquen els glaciars amb una successió de cubetes de sobre excavació separats per llindars rocosos generalment polits i estriats pel fregament de les antigues glaceres.

baiau_comapedrosa_picaestats_areu_vallferrera

Les morrenes són els dipòsits que transporta i acumula el glaciar. I el material en si que el conforma, s’anomena till, sediment que pot ser de qualsevol mena, com blocs, sorra i fang. Hi ha de diferents tipus. Si s’acumulen sota el glaciar (morrena basal) o per sobre (supraglacial) i que segons la forma i situació poden ser laterals, centrals i frontals. També respecte al flux del glaciar poden ser transversals o longitudinals. Aquestes morrenes a l’estany de Baiau es corresponen a les fases de creixement glacial dins la desglaciació (comentat anteriorment)

bessiberri_ribagorça_vall_aran

Una altra mena de glaciar són els rocallosos. Els podem definir de forma planera com a congestes de gel recobertes per material d’erosió, i per tant no veiem el glaç. Tant sols tenen un petit lliscament d’uns pocs centímetres a l’any. La seva composició actual als Pirineus seria d’una massa de gel d’entre 10 i 20 metres de gruix, recoberta entre 2 i 4 metres de material d’erosió.

bessiberri_ribagorça_vall_aran

Aquestes dues fotos preses des de diferents punts es al massís del Bessiberri. Aquesta glacera rocallosa activa té un nucli de glaç i barreja de glaç i clastes a l’interior.

sotllo_pinet_picaestats_auzat_broate

Una morrena sota el Sotllo (Broate) que es correspon a la Petita Edat de Gel (segles XIV-XIX). Actualment a aquesta zona també es troba una glacera rocosa

estany_tristaina_pirineus_trekking_andorra_parc_natural_ordino_pirineos

El gel es canalitzava per les valls i erosionava el terreny, ja hem vist els perfils longitudinals, si bé el més clàssic es el transversal que dona la forma de U característica (foto de la vall d’Ordino) de les valls fins als col·lectors o valls principals.

La disposició, estructura i tipus de roques (pissarres majoritàriament) i la seva erosió posterior, fan que les valls principals es presentin força encaixades i amb perfil transversal en “V” (fluvial) on el relleu glacial no s’ha conservat a excepció d’algunes cubetes de sobre excavació com al Pla de Arcalís, Baiau o a Ordino i de llindars rocosos arrodonits pel pas del gel.

glacera_certascan_tavascan

En aquestes masses rocoses arrodonides trobem ratlles i estries provocades tant per la fricció pròpia del gel com de l’arrossegament dels diferents materials que transporta el glaciar, com la sorra que va polint les roques.
Els glaciars poden ser de base gelada o humida. En els glaciars de base gelada tota la massa es troba a temperatures inferiors a la fusió, per tant no hi ha corrents d’aigua al seu interior i el desplaçament té lloc per la deformació interna dúctil. Es troben en climes molt freds.

glacera_certascan_tavascan

En canvi el glaciars de base humida es poden trobar temperatures properes al punt de fusió, per tant hi ha corrents d’aigua tant a la base com a l’interior i el desplaçament és més ràpid que en els anteriors. Els trobem en climes més càlids.
L’acció de l’aigua a l’interior de la glacera i sobre tot a la base de la glacera (aigües subglacials) també erosiona les roques i així es poden formar aquestes canals com les fotos o marmites.

glacera_certascan_tavascan

Els blocs rocosos aïllats o grups de blocs procedents de l’erosió d’una morrena es coneixen com a blocs erràtics. Quan es troben a les zones més elevades dels vessants d’una vall glacial indiquen el sostre de l’antiga glacera (fenomen freqüent al Pirineu).
Quan estan sobre la massa del glaciar es formen les anomenades taules glaciars. El transport de roques com a la foto és molt evident ja que trobem les roques granítiques en una zona de quarsites. Es poden trobar roques granítiques de la capçalera de la glacera de la Pallaresa fins al seu final prop de Sort.

festuc_estany_tristaina_pirineus_trekking_andorra_parc_natural_ordino_pirineos

L’hàbitat característic a les solanes a l’alta muntanya és el prat de gèspit (Festuca eskia). Es tracta d’una gramínia que creix molt atapeïda amb un fort arrelament que ajuda a sostenir el sòl en fort pendent quan, per l’acció combinada del gel i desgel, llisca la terra. Es formen llavors uns arcs de vegetació anomenats garlandes de solifluxió.