Orris del Turon d’Ars
Aquestes construccions de pedra seca (és a dir que no utilitzen ciment), són un hàbitat estacional i el símbol de la vida dels antics pastors. Des del final del neolític fa uns cinc mil anys, hi havia una activitat pastoral als Pirineus que es va anar desenvolupant fins a mitjan segle XIX, moment en què es va produir una desforestació màxima que va comportar una veritable catàstrofe ecològica.Ramats de milers de caps pujaven durant l’estiu a l’alta muntanya i els pastors vivien i s’arreceraven en aquestes construccions bàsiques.Durant el segle XX va començar l’èxode rural cap a les grans ciutats i la utilització d’aquestes construccions s’ha convertit en un vestigi de temps passats.A Tignalbu com en un petit poble, s’arrepleguen més d’una vintena d’orris.
Orris de Tignalbu
Durant el segle XX va començar l’èxode rural cap a les grans ciutats i la utilització d’aquestes construccions s’ha convertit en un vestigi de temps passats.
A Tignalbu com en un petit poble, s’arrepleguen més d’una vintena d’orris
Els orris s’aixecaven sigui en propietats familiars o en terrenys comunals, i podien ser utilitzats de forma tant individual com familiar o col·lectiva. L’explotació intensiva de les pastures d’estiu va crear una veritable xarxa de camins ramaders, que s’estenia fins a les carenes frontereres.
La durada de les pastures de muntanya, la llargada i extensió de les rutes pastorals van fer necessària l’existència d’aquestes construccions funcionals i d’aspecte arcaic.
Orris de Tignalbu
A la banda de l’Ariège, fins a la guerra del 1914, una part de la família hi vivia a l’estiu. Mentre una part s’ocupava a la vall fent les feines al camp i als prats. Un o dos membres de la família pujaven a l’orri per vigilar el seu bestiar. De vegades tota la família i el petit bestiar pujaven a l’orri creant durant els mesos d’estiu una autèntica civilització pastoral d’alta muntanya.Avui dia hi ha més de 150 restes d’orris a l’Haut-Vicdessos que van ser molt utilitzats fins als anys quaranta, entre els 1300 m i els 2400 m d’altura. Encara es feien servir i es mantenien uns quants orris fins als anys cinquanta. El de Carla, prop de l’estany de Soulcem va ser l’últim fet servir fins a l’any 1968.
Avui en dia el bestiar pastura sol a la muntanya. El pastor sol venir a veure’ls només un o dos cops per setmana. L’orri ha passat a ser només un refugi en cas de mal temps i on emmagatzemar sal i medecines per als ramats.
L’etimologia del nom podria venir del llatí “horreum” graner, o també de “hortus” jardí. Els
Orris s’esmentaven a les cartes de l’edat mitjana amb els termes “horréum”, “orréum”, “orrée”. En occità, el verb “orriar” va agafar el significat de anar a la muntanya.
Els Orris són les anomenades construccions de pila de càrrega, o lloses de pedra seca amb mènsules que constitueixen un lleuger desplaçament de cursos successius i concèntrics.Només s’equilibren apilant els que els cobreixen a mesura que avancen. Aquest procés tenia l’avantatge de permetre interrompre i reprendre la construcció en qualsevol moment. La realització pràctica sembla senzilla, però hem de tenir en compte la mida de les lloses utilitzades per a la coberta (de vegades d’1 m² i gruixos de 20 cm). En la construcció no es va fer servir ciment ni aglutinant sinó només pedra tipus esquist i granit. La llosa que rematava l’Orri en forma de volta estava coberta amb tarrons de gespet que és una herba que proporciona estanquitat. Els orris podien tenir una envergadura de dos metres per dos metres cinquanta o tres metres i on amb prou feines et podies aixecar.
Marques de pastors
Orris de la Coume
L’orri, estava envoltat d’altres refugis més petits per als diferents animals que envoltaven el pastor: gallines, porcs i gossos.
L’orri d’habitació està construït al talús, sobre una plataforma aplanada, a partir d’una roca de suport. Es distingeix per la presència d’una porta d’entrada on unes pedres planes serveixen de seient. L’estreta entrada sovint està orientada al sud. L’alçada de la porta de fusta rarament supera els 1,70 m i una amplada de 50 a 80 cm. La seva forma general és circular amb parets molt gruixudes (almenys un metre) de blocs de granit o esquist. A l’interior hi ha uns nínxols equipats a les parets, que s’utilitzaven per emmagatzemar material bàsic per cuinar i fer formatges.
Orris del Turon d’Ars
La seva forma general és circular amb parets molt gruixudes (almenys un metre) de blocs de granit o esquist. A l’interior hi ha uns nínxols equipats a les parets, que s’utilitzaven per emmagatzemar material bàsic per cuinar i fer formatges.
Embolicat només amb una manta, el pastor dormia sobre tarrons d’herba, molsa i fulles que li permetien dormir sense haver de despullar-se durant quatre o cinc mesos. A dins podia fer foc i el fum sortia per un forat fet a la paret que actuava com a xemeneia sobre una llar delimitada per dos còdols juxtaposats.
Fonts consultades:
http://auzatvicdessos.free.fr/orry.htm